Passa al contingut principal

A Nadal, al foc, i a Pasqua, al sol!

LA SETMANA SANTA

La Setmana Santa és una observació religiosa que s'enfoca en la mort i resurrecció de Jesucrist. Aquesta celebració cristiana passa durant la temporada de la pasqua.
La Setmana Santa no té una data fixa en el calendari gregorià. Diumenge de resurrecció cau entre el 22 de març i el 25 d'abril de cada any.
Usualment Setmana Santa cau el primer diumenge després de la primera lluna plena que es produeix en o després del dia de l'equinocci de primavera. Per aquesta raó la data canvia cada any i per següent, també canvien les dates d'altres observacions relacionades amb Setmana Santa.
 
Significat de Setmana Santa:
La Setmana Santa, en l'any litúrgic cristià, és la setmana prèvia a la Pasqua que comença amb el Diumenge de Rams. Se celebren ritus solemnes per commemorar la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.

Símbols religiosos:
Rams de palmes: Quan va arribar a Jerusalem, el poble va rebre Jesús amb alegria, lloances i alçant palmes en honor seu.
El ruc: Jesús va entrar a Jerusalem en un ruc.
L'ovella: Com els anyells que els jueus oferien a sacrifici durant la celebracions de la Pasqua, Jesús va ser el nostre xai, ofert en canvi pel perdó dels nostres pecats.
La creu: La creu representa el sacrifici de Jesús i la sang que va vessar.
Corona d'espina: Com burla, els soldats van col·locar una corona d'espines sobre el cap de Jesús. Aquesta corona ha arribat a simbolitzar la tortura que Jesús suportà i el rebuig de molts cap a la seva majestat divina.
Tomba buida: La tomba buida és el motiu de celebració durant el diumenge de resurrecció.
Els lliris: El blanc dels lliris representa la puresa de Jesús i la vida nova.
El color morat: Representa la majestat de Jesús.
El color vermell: Representa la sang de Jesús.
El Sant Sopar: El pa representa el cos de Jesús i el vi la seva sang.
La mona de PasquaLa Pasqua és la festa que la mainada espera amb il·lusió per a rebre el present de la tradicional "Mona" amb què els compares o padrins obsequien els fillols, costum d'origen força antic. L'obsequi consisteix en una pasta elaborada en formes diverses on, com a complement, s'hi posen ous durs.
Es dóna el nom de "Mona" a aquest present alimentós, perquè, segons es diu, els pastissers, en confeccionar-lo, li donaven la forma d'aquest animal, però el cert és al contrari. Els pastissers li donaven aquesta forma o hi posaven la figura d'aquest animal perquè el poble l'anomenava així.
El costum de posar-hi ous prové de que, en quasi tots els països de l'antiguitat, l'ou era símbol del creador o sigui d'aquell que resumeix en ell mateix tot el que ha estat creat. Els grecs i els romans en feien ofrena a llurs divinitats, quan desitjaven purificar-se, i a l'ensems eren servits als àgapes funeraris amb l'intent de purificar les ànimes dels difunts.
En els primers temps del cristianisme, en establir-se el període quaresmal amb la seva disciplina eclesiàstica, va prohibir-se menjar, no solament carn i llet, sinó també ous. A causa de tal abstinència, durant aquest període, es feia una extraordinària provisió d'ous i per a obtenir que es conservessin millor els coïen o bé recobrien la closca amb guix perquè no es fessin malbé.
Els cristians continuaren mantenint el concepte de donar a l'ou el caràcter simbòlic de la divinitat per representar la resurrecció de Jesucrist i, per a ennoblir-los, els decoraven amb diversitat de color. El més usat era el roig en record de la sang vessada pel Redemptor a la creu. Una vegada arribat el Dissabte Sant, els portaven a beneir i en feien present en grans quantitats als parents i amics.
 
Característiques i transformacions de la mona 
Tradicionalment, la mona és una coca o pastís de diferents formes, però generalment rodó, guarnit d’un o més ous durs, amb la closca i encallats dins la pasta de farina. En algunes poblacions, la mona té forma d’objecte o d’animal i en d’altres és un ninot amb un ou a la boca o a la panxa. Els ous que hi ha a la mona tenen usos i funcions diverses. En la majoria de casos els ous tenen una funció decorativa i es buiden per dins i es pinten i decoren. En alguns casos, la mona és com un pastís d’aniversari: es posen tants ous com anys té l’infant destinatari. Al País Valencià, l’ou dur que conté la mona serveix per executar una curiosa declaració d’amor: l’ou s’esclafa al front de la persona estimada, al temps que es deia la cançó: "Ací em pica, ací em cou i el dia de Pasqua et trenque l'ou".
 
BONES PASQÜES!!!



 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

GLORIA FUERTES: LA POETA DELS NINS I NINES

Abans que acabi l'any 2017, des de la biblioteca, ens agradaria commemorar el centenari del naixement de l'escriptora madrilenya Gloria Fuertes, un dels referents de la literatura infantil espanyola del segle XX. Així que estigueu alerta perquè aviat farem alguna activitat relacionada amb aquesta gran autora.

MÉS POENIGMES

POENIGMA 2 És el rei del corral, el  _ _ _ _, cresta vermella, cua de plomall. És el rei de les gallines, l’escoltaràs cantar si bé matines, aquell  _ _ _ _  quan fa un badall!

L'hospital de llibres

“Si trobes un llibre malalt, porta’l a l’hospital” L’Hospital de llibres és un nou raconet de la biblioteca on els nins i nines poden deixar els llibres que trobin trencats o malmesos.  Aquests llibres es tractaran d'arreglar i tornar a deixar a les prestatgeries de la biblioteca.  Amb aquesta iniciativa es pretén que els nins i nines siguin encara més conscients de la necessitat de tenir cura dels llibres que compartim i, sobretot, es pretén que els estimin.  Algunes vegades, amb una mica de cola i cinta autoadhesiva, amb una mica de cura i amor…un llibre pot recuperar el seu aspecte atractiu i tornar a la prestatgeria com si fos  nou!