Passa al contingut principal

Sabeu qui va ser ...

Vos sona el nom de Miquel Martí i Pol? 
En aquest enllaç trobareu informació sobre qui va ser aquest senyor. Només vos diré que va ser un poeta i escriptor. I, a més, de regal, vos deix dos poemes: Primavera i Estiu.


https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Mart%C3%AD_i_Pol


 
PRIMAVERA 
Heus ací: 
Una oreneta, 
la primera, 
ha arribat al poble. 
I l'home que treballa al camp, 
i la noia que passa pel pont, 
i el vell que seu en un marge, fora vila, 
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques 
tenen la sort de veure una mica de cel 
han sabut la notícia. 
L'oreneta ha volat, 
una mica indecisa, 
ran mateix de l'aigua del riu, 
s'ha enfilat pont amunt, 
ha travessat, xisclant, la plaça 
i s'ha perdut pels carrers en silenci. 
I la mestressa que torna de comprar 
ho ha dit als vailets de l'escola, 
i aquests, a les dones que renten al safareig públic, 
i elles ho han cridat 
a l'home que empeny un carretó pel carrer, 
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades 
i n'ha fet una cançó 
al ritme feixuc de la roda. 
Heus ací el que diu: 
La primavera ha arribat al poble.



 
 
ESTIU 
Ara és el temps d'estimar pels camins, 
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora 
i a l'ombra dels vells arbres, 
a les fonts mig perdudes, 
allí on el bosc és més íntim. 
Ara és el temps de seure pels carrers 
a parlar de futbol i de dones, 
havent sopat, 
formant grup a l'escassa voravia 
i veure com les noies 
travessen el carrer abans d'arribar 
i passen i s'allunyen 
una mica porugues. 
Ara és el temps dels fusters i dels paletes, 
temps de cantar tot treballant 
a ple sol, 
oblidant el risc de les bastides, 
oblidant l'esforç 
i la monotonia de la feina i del viure. 
Ara és el temps de passejar amb les nenes 
i la senyora que porta guants blancs 
per amagar els estralls del lleixiu, 
a la tarda del diumenge, 
per l'ampla carretera vorejada de plàtans 
dient adéu-siau a tothom 
amb un gran gest del cap 
i envejant la muller dels que passen. 
Ara és el temps de les dones que cusen 
a la penombra de les entrades 
i s'adormen sovint damunt la feina, 
i és el temps dels homes que fan la sesta 
al racó més fosc de la casa 
a les tardes de sol, 
quan als carrers hi ha un silenci feixuc 
i fa una calor despòtica. 
Ara és l'estiu, 
l'estiu massís i una mica absurd 
però intensament bell, 
que arriba sobtadament 
una nit qualsevol de principis de juny 
i que se'n va, també sobtadament, 
una nit qualsevol de finals de setembre. 
 
 Resultat d'imatges de estiu

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

POENIGMA

Un joc de pistes per endevinar el missatge, objecte o personatge que s’amaga dins d'una poesia és un "poenigma". Ho sabíeu? En aquests dies publicarem al blog de la biblioteca diversos poenigmes. Podeu posar les vostres respostes, si aconseguiu esbrinar-les, a l'apartat de comentaris. Sort! 



POENIGMA1


Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai! A cremadent!

En tassó o en tassa,
prou que ho diu la gent,
mai no n’hi ha massa.

Si poden sucar
galetes, ensaïmades,
o fins i tot pa.

És bona al matí
i quan s’hi berena
té un gustet molt fi.

Espessa i lluent,
tothom se la menja,
ai! A cremadent!

MÉS POENIGMES

POENIGMA 2

És el rei del corral, el  _ _ _ _,
cresta vermella, cua de plomall.





És el rei de les gallines,
l’escoltaràs cantar si bé matines,
aquell  _ _ _ _  quan fa un badall!

Novetat

Aquest dijous dia 31 de maig serà el darrer dia que la biblioteca romandrà oberta els migdies. Així que, si voleu, només podreu venir als matins. Ha estat un plaer llegir-vos contes, aconsellar-vos llibres i fer-vos dibuixos. Gràcies nins i nines!